Fou un dels homes més rellevants del s. XX, la seva importància rau en que es convertí en el primer negre que lluità fermament per acabar amb les diferències racials entre blancs i negres als EUA. Nasqué a Atlanta el 1929 i fou assassinat per un blanc a Memphis, el 1968. Conegut com a Martin Luther King Jr., era fill de Martin Luther King Sr., un ministre baptista, i Alberta King. La seva actitud compromesa amb els problemes de la societat negra el dugueren a lluitar fermament des de jove per aconseguir els drets civils i la llibertat per als seus. Inicià els seus estudis als 15 anys al Morehouse College d’Atlanta, l’únic institut per a negres; i als 17, fou nomenat ministre baptista. Solia predicar a l’església del seu pare i el seu padrí, l’Ebezener, a Montgomery. El 1951, es graduà al Crozer Theological Seminary i realitzà un postgrau de Teologia a la universitat de Boston. Amb aquests estudis, el 1954 es convertí en el pastor baptista de l’Església de la Dexter- Avenue, a Montgomery. Fou aquí quan prengué consciència de la gran problemàtica racista que existia entre els blancs i els negres.
King fou conegut arreu del món per ser el principal organitzador de les grans manifestacions contra la segregació racial i a favor dels drets civils dels negres. Martin fou estimat per uns i odiats per d’altres, la seva vida està marcada per múltiples empresonaments a causa de grans manifestacions i revoltes a favor de la pau i llibertat pels negres. Tingué grans amics i admiradors com Ghandi i J.F.Kennedy; així com també, grans opositors i enemics, la FBI i el Ku Kux Klan. King fou un gran admirador de Mahatma Ghandi; d’aquest venerava el principi de la lluita a partir de la no-violència i de l’amor. Per Martin, “ de Crist sorgí l’esperit; Ghandi mostrà com s’havia de realitzar en el món”. Fou també una gran amic de Kennedy, pel fet de què King fou posat en llibertat per anar a veure néixer el seu fill, ja que estava a la presó, gràcies a la intervenció de Kennedy ; no obstant, King li retornà el favor, fent que el 85% d’electors negres donessin el seu vot a Kennedy, i que aquest guanyés les eleccions. Així mateix, quan aquest tingué el poder va aconseguir el lliure accés dels negres a les biblioteques, els menjadors i els estacionaments ;per tant, no es d’estranyar que la mort del president suposés un dur cop per a King, a més d’afectar durament als moviments socials.
La situació de la societat de color als EUA era cruenta, els negres eren titllats de “cosa” i si es revoltaven eren apaivagats amb gossos, mànegues d’aigua a pressió, o fins i tot fermats. Un dels principals grups socials que practicaven aquestes horribles mesures era el Ku Kux Klan, un grup social que defensa l’existència del perfet americà blanc, adinerat i amb possessió d’una gran casa i un bon cotxe, per tant, és totalment contrari a les demés races, especialment la negra. Tractaren, al llarg de la vida de King, enrunar la seva permanent lluita pacífica per a la vida digna dels negres, així com també, forçar la seva vida, pel fet de què van atacar casa seva, on residien la seva dona i la filla. Martin Luther també tingué enfrontaments amb l’FBI, pel fet de què, Edgar Hoover, el director de l’organització, veié en King el possible “messies” que volia aplegar l’Amèrica negra per anar contra la raça blanca. Hoover va fer l’impossible per desprestigiar i substituir la figura de King; el tenia vigilat amb policies, escoltat amb micròfons ocults a les habitacions d’hotels que utilitzava. Per Hoover, els negres només servien per fer de cuiners, jardiners o minyones; els humans de color no eren útils dins un país com els EUA.
Com ja hem dit, Martin participà i influencià activament la creació d’organitzacions que lluitaven per aconseguir una millor vida per als negres. Fou el president de la SNCL (Conferència dels dirigents cristians del Sud), una organització creada per organitzar l’activisme pels drets civils; i també del CORE ( Organització per a l’equilibri racial). Participà amb la SNCC ( Comitè Coordinador Estudiantil No Violent), una organització que emprengué una campanya per facilitar la inscripció dels negres a les llistes electorals.
El seu caràcter rebel el portà a ser capdavanter de nombroses manifestacions, les quals tenien per objectiu aconseguir millores per a la vida dels de color. Demanava que s’acabés la segregació racial als cafès, als lavabos, als vestuaris, als magatzems i comerços; la contractació en indústries i establiments comercials; la retirada de tots els càrrecs contra els manifestants; la creació d’una organització que lluités per l’enderrocament de la segregació racial, etc. La primera que protagonitzà fou la del boicot pels bussos a Montgomery, que va començar quan la negra Rosa Parks no volgué cedir el seu seient a un passatger blanc. Després de la campanya que van emprendre, la Cort Suprema dels EUA fou qui posà fi al conflicte, dividint els bussos entre Estats. Es manifestà també a Albany i Birmingham, però fracassà perquè es van produir divisions dins el moviment negre, per la qual cosa fou empresonat. Però sens dubte, la marxa més multitudinària que protagonitzà fou la de Washington, on reuní més de dos centes mil persones, davant les quals pronuncià el seu preciós missatge “Tinc un somni”. Un missatge de pau en el qual exposava tots els seus objectius i criticava els americans per incomplir la Constitució Americana. Mitjançant aquest missatge aconseguí reunir-se amb Kennedy, qui es va comprometre a agilitar la seva política contra el segregacionisme escolar i l’atur. King també inicià el Black Power ( poder dels negres), un grup social que defensava a ultrança la societat negra; i va fer campanya contra la guerra del Vietman.
No obstant tots aquests esforços pareixien en va ja que les forces nacionalistes seguien contraris a la integració dels negres i favorables a la violència, posant el moviment pacifista de King en constant perill d’extinció.
Martin Luther King és un personatge del s. XX que ha col•laborat fermament en el progrés de la humanitat. Obtingué el premi Nobel de la Pau, pel fet de què defensava la lluita sempre des de la no violència. King és considerat el segon pacifista després de Mohatma Ghandi, el qual admirava i seguia. Exposava que no descansaria “fins que els EUA no garantissin els drets civils als negres”. “No quedarem satisfets fins que la justícia no rodi com l’aigua, i la rectitud com una poderosa corrent”. Per King, tots els homes estan condemnats a lluitar per aconseguir llibertat dins una societat fortament racista. King era defensor nat d’atacar l’adversari no amb violència, sinó oposant-se al mal. “La natura no proveeix l’home de no violència”, sinó que és l’home qui ha d’adoptar aquesta via per lluitar, ja que “la violència aspira a la submissió i la destrucció de l’adversari, la no violència a la reconciliació”. La violència no duu enlloc, “hem de perseguir objectius pacífics amb mitjans pacífics”.
En poc temps, Martin Luther King es convertí en un Déu dins la societat, un àngel de la guarda que vetllava pels interessos de la societat de color. No obstant, King era contrari a ser considerat un ídol, ell volia passar a la posteritat com un simple home que havia lluitat per acabar amb les desigualtats i la pobresa que sofrien els negres. Dos mesos abans de la seva mort, explicà en un sermó a l’església d’Ebezener, com voldria que fos el seu enterrament. Demanava un cerimònia senzilla en la qual no es donés importància a les condecoracions que li foren entregades ni a l’educació escolar que rebé. Simplement, volia ser recordat com “Martin Luther King intentà amb la seva vida servir els altres. Intentà posar en pràctica l’amor”. Volia ser recordat com l’home que va intentar “ donar menjar als qui tenien gana, vestir als que anaven despullats...”, i efectivament, això és el que va fer, viure pels altres.
En definitiva, un ésser humà que va crear un món en el qual hi havien de tenir cabuda totes les races del món, pel fet de què “tots els éssers humans som creats iguals”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario