Què li demanaríem al Rei Juan Carles I si li poguessim fer una entrevista? Aquest espectacle és precisament el que es construeix a la obra de l’actor i director teatral català, Toni Albà, en el teatre principal de Muro (Mallorca). Sota el nom d’ Audiència Irreal, un solitari Toni Albà va perfilant una comèdia d’una hora i tres quarts, que destaca per la contínua crítica al seu ex gendre, Don Jaime de Marichalar, la manca d'experiència d'aquesta reialesa a l’hora de cuinar un simple ou frit, així com també, marcada per les respostes a les preguntes del públic, convertit per uns moments en periodistes de la premsa nacional i internacional. De peu, tal i com es dóna la benvinguda a la Majestat, s’inicia la funció del popular actor de Polònia (TV3). El Rei va explicant un seguit d’anèctodes monàrquiques que gairebé ningú coneix, i a poc a poc, es va ficant el públic dins la butxaca. El públic alhora li mostra la seva satisfacció amb un gran nombre de preguntes sobre temes com la independència de Kosovo, la caçera d’ossos a Rússia i les suposades amants de la Illa, entre d’altres temes, als quals el suposat Rei Juan Carles I va contestant de forma molt natural i espontània.
De la posada en escena en destaca principalment el paper de l’actor, només acompanyat sobre l’escenari per una cadira reial (a la qual únicament s’hi asseu per respondre a les preguntes). D’aquesta manera, i pel que sembla evident, la funció es converteix en entretinguda i teixida a la mida de les preguntes dels espectadors-periodistes, però resulta alhora una mica monòtona. El paper d’Albà ens es prou conegut per la seva genial interpretació al Polònia, programa on ja interpreta al Rei, però amb un característica inexistent en aquesta Audiència Irreal: la companyia personal. Al programa televisiu apareix en acció juntament amb d’altres personatges principals, i per tant, la seva actuació és més fácil de dirigir que no pas en aquesta funció, en la qual, tot i convidar al riure constant, el pas de la darrera mitja hora resta protagonitzada per la broma dedacent i ja poc fonamentada.
En fi, una forma de convertir un diumenge per la tarda en entretingut, i esbrinar una mica més el món que envolta a la figura del Rei Juan Carles I.
No hay comentarios:
Publicar un comentario