Cartes d'amor a Hitler des de l'ironia

De les moltes maneres celebrar de celebrar el dia Internacional del Teatre (27 de març), els alemanys de Neuss han decidit fer-ho d’una manera molt curiosa, novedosa i sobretot irònica.
El teatre Schlachthof de Neuss, a l’oest d’Alemanya, ha decidit organitzar un musical en el qual es representaran fragments d’un llibre que conté cartes d’amor dirigides a Adolf Hitler. Les cartes foren trobades el 1940 per William C. Emker en el búnker en runes del dictador. Molts d’anys després, el 1995, l’editorial Vas de Francfort va publicar una petita selecció de les més de 10.000 cartes que Hitler va rebre.
La immensa majoria de les cartes que va rebre no van ser obertes pel seu destinatari, sinó que Hitler ordenava als seus homes de confiança que les guardessin a dins grans caixes. Aquesta ocasió s’entén, doncs, com un privilegi del que gaudiran els ciutadans d’aquesta localitat alemanya, els quals podram saber com veien i que sentien algunes de les dones per l’home que va desencadenar una de les majors catàstrofes en la història de la humanitat.
L’ambientació de l’espectacle es nodrirà amb cançons germanes dels anys ’30, intercalat amb l’actuació de diferents actors, vestits amb l’uniforme de la Gestapo. A l’actuació també hi entraran en acció quatre actrius que recitaran 16 cartes dedicades al Fürher, guiades en tot moment pel fil conductor encarnat per una cabaretista.
L’homenatge vol recordar un passat no massa llunyà, que avui dia encara té vigència, posat que fa només uns mesos una popular periodista alemanya, Eva Hermann, va defensar la política familiar del Tercer Reich.
Amb encapçalaments com ‘mi lobito’ o ‘mi dulce amor’, aquest teatre alemany intentarà retratar un home que també, de forma incomprensible, va tenir admiradores.
Per una banda, resulta bastant interessant esbrinar quin era el nivell d’idolatrament de Hitler per part d’aquestes dones. Mitjançant aquest musical es dóna la oportunitat a molta gent de conèixer que sentien i que admiraven les seves admiradores d’ell. De totes maneres, és difícil entendre aquest sentiment d’amor i d’admiració que es dedica a aquest personatge, i per molt d’ambient i molts d’esforços dels actors i actrius per fer una obra brillant, suposo que només em podria provocar una miscel•lània de fàstic i sorpresa. Sorpresa perquè no podria entendre com una persona que va causar tan de mal podia ser admirada per una dona, entenent també la situació en la qual aquestes estaven; i fàstic, doncs perquè aquesta és el que em produeix un personatge tan sectari com aquest.
La decisió del teatre de realitzar aquesta obra es pot entendre també en el marc de que es tracta d’un teatre alternatiu i poc convencional que cerca celebrar espectacles novedosos. Com que no es pot opinar sobre un acte al qual no s’ha acudit, serà el públic qui dictaminarà si aquest es pot considerar culturalment atractiva.

Com ja dèiem, la darrera paraula sempre la té el públic, el qual amb la alta o poca assistència ja determinarà l’èxit i l’interès que ha suscitat aquest espectacle. Es veurà, doncs, si els alemanys de l’oest que acudeixen a l’obra es mostren avergonyits d’aquestes cartes, o per contra, en tenen una altra visió al respecte.