Un dia qualsevol, no cal que sigui festa, ni tampoc dissabte o diumenge, la rambla es vesteix de diverses estàtues vivents que representen a personatges coneguts, i no tan coneguts.D'aquesta manera, la Rambla de Barcelona està sempre plena de turistes d'arreu del món que s'aturen a contemplar aquestes figures, i que juntament amb els quioscs i les paradetes de flors conformen la vida diürna del carrer que condueix al port.
Partint de la base de què tot es pot considerar art i cultura, i més encara, que aquest qualificatiu es posat per part de l'espectador, podem dir que les estàtues vives de la Rambla, també són art i cultura.
Podem parlar d'art, i més concretament, d'un art de masses. Són cultura perquè formen part del paisatge urbà, en aquest cas de Barcelona, i una dada important que també s'ha de tenir en compte, és que no tenen cap efecte negatiu conegut ni contaminant contra la ciutat, ni contra els vianants.
Molts potser consideren què aquesta gent simplement es dediquen a fer d'estàtues perquè no volen treballar, no obstant, es tracta d'un treball com un altre, amb l'afegit de que les estàtues estan al carrer faci fred, faci calor, i sobretot, també durant moltes hores.
S'encarreguen d'entretenir als turistes, a molts turistes, i divertir-los amb un moviment inesperat en el cas de què aquests tímidament els llancin una monedeta. Les estàtues vivents són un reclam més de la ciutat, de fet, són molt poques les persones que deixen la ciutat Comtal sense abans haver vist d'aprop una d'aquestes estàtues de la Rambla.
Gairebé es podria dir que aquestes persones i les pertinents representacions formen part de la cultura catalana, i són doncs una insígnia de la ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario