Lliçó de periodisme judicial

Carles Quílez, periodista especialista en policia i tribunals, ha presentat el llibre Mala Vida. Historias de atracadores y asesinos. Es tracta d'un llibre que narra set d'històries criminals, completament reals, realitzades gràcies a les entrevistes que Quílez va realitzar a un conjunt de perillosos atracadors i assassins convictes, majoritàriament de Catalunya.
Carles Quílez presenta en el seu llibre a uns criminals 'sense maquillatge', i prova d'aquesta afirmació, és el vídeo que es projecta durant la presentació del llibre. Unes imatges en les quals quatre personatges van contant com ha estat la seva dura vida, i cada un dels actes delinqüents que han protagonitzat.
L'autor intenta donar una lliçó sobre bon periodisme, en aquest cas, en l'àmbit de la crònica negra. Aconsella als presents sobre la importància de, a l'hora de parlar amb els criminals, establir un clima de confiança i bon ambient. D'aquesta manera, explica Quílez, els protagonistes parlaran com si no estiguessin davant un fiscal o davant un tribunal. Així doncs, el vídeo recull frases com "En la cárcel si no pisas, te pisan" i també històries sobre robatoris, realitzats gairebé com una altra acció quotidiana del dia a dia.
La crònica, per extensió, es converteix en una lliçó de com hauria de ser el periodisme, i Quílez posa èmfasi en explicar que, tot i que al llibre si que hi ha emocions i sentiments, a les notícies, fabricades pels periodistes, aquests sentiments no haurien d'aparèixer. D'aquesta manera, l'autor ens dóna a entendre que la objectivitat és una característica periodística que és manipulable, quan en realitat, molts dels presents sabíem que la objectivitat, a l'hora d'explicar una notícia, queda anul·lada per la subjectivitat.

A l'acte, també hi asistí José María Mena, ex fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, o autor del pròleg del llibre. Mena, enlloc de parlar del que realment sap i domina, o sigui, el tema de la justícia, es posa a parlar sobre les qualitats i característiques que han de tenir els periodistes a l'hora de tractar els temes de la crònica negra. Així i tot, fa una breu menció sobre les característiques del llibre, del qual destaca la qualitat d' impressionant perquè "narra amb inmediatesa i senzillesa una realitat tenebrosa". Reflexiona també sobre el tema de que la pressó no ha de ser una deixalleria de restes humanes. Lligat amb aquest comentari, parla del polèmic tema de la 'reinserció social' i sermoneja als presents de que és un factor important en la societat actual, justificant que Espanya té un severíssim sistema punitiu.

Durant la presentació del llibre, Quílez i Mena han intentat construïr una xerrada sobre periodisme judicial, per tal d'impactar als futurs periodistes presents, i incitant-los a que es guanyin la seva professionalitat dia a dia. Quílez, per la seva banda, ha explicat alguns casos en els quals ha treballat i com ho ha fet, deixat entreveure una mica quina és l'actitud que un periodista ha de tenir: ser educadament caradura.