jueves, 17 de abril de 2008

'Masterclass': xerrada, concert i entrevista en un format novedós

La Zona Universitària de Barcelona s’ha convertit en pocs mesos en un lloc molt visitat tant per artistes com per admiradors, ja què és ara el nou emplaçament de l’Espai Movistar. Una de les activitats d’aquesta corporació és la celebració d’uns events novedosos i diferents que permeten que tant artista com admiradors entrin en contacte directe, en un ambient totalment íntim i lluny de les aglomeracions. Són les emergents classes dels artistes: les Masterclass.


Els assistents a les afores de la carpa blava ja comencen a estar impacients. Tenen un objectiu comú: veure d’aprop i aspirar a parlar amb un dels grups musicals que varen emergir cap a la fama fa uns anys, els Pereza. La cita és a les nou de la nit, no obstant, ja són les nou i quart del vespre i encara esteim al carrer. Si les matemàtiques no em fallen en aquest precís moment, som més de 600 persones, la majoria d’elles, joves d’entre 18 i 24 anys, les que esperem per entrar en aquest recinte, la qual cosa vol dir que més de dos admiradors s’hauran de quedar amb les ganes d’entrar.

De sobte, s’obrin les portes i dos corpulents porters ens condueixen fins al hall de l’edifici, i comencen un ritual. En primer lloc, es demana a cada un dels assistents, col·locats en dues files paral·leles, que ensenyin un missatge de text del seu mòbil, en el qual hi apareix un codi que permet l’entrada al propietari de l’aparell telefònic i a un acompanyant d’aquest dintre del recinte. Un cop passat aquest control, unes passes més envant, un altre porter és l’encarregat de revisar les bosses i motxilles dels admiradors de Rubén i Leiva. Les condicions per poder accedir a l’interior de la carpa no són massa exigents, la més intransigent de totes és que no es poden introduir ni càmeres de fotografies ni de video. Un cop superades les anteriors barreres, ara ja només queda agafar un bon lloc i ocupar un espai estratègic sobre l’ alfombra que està davant de l’escenari, i així poder veure als artistes a uns pocs metres.

A les 21.45h de la nit, els assistents ja estan tots col·locats i estan mirant expectants la baixa tarima que tenen al davant. Dos minuts després, entre crits d’emoció i d’admiració, apareixen els dos components del grup. Es situen asseguts sobre l’escenari de només dos pams d’alçada, Rubén a la dreta i Leiva, a l’esquerra, i tot seguit comenten que estan molt contents de poder atendre d’una manera tan íntima i familiar al seu públic. L’aforament està complet, no hi ha cap espai buit sobre l’alfombra, i fins i tot,es divisen unes deu persones dretes al fons de tot. Els cantants no sorprenen per la seva indumentària: ulleres de sol, roba retro i cabells despentinats, posat que més d’un dels assistents ja els havien vist algun cop en concert. El que més crida l’atenció dels Pereza és la seva constant actitut riallera, i sobretot, el seu discurs poc centrat i poc organitzat. Es deixa entreveure que minuts abans de sortir a damunt l’escenari han fumat algun cigarret que contenia alguna cosa més que tabac. L’estampa recorda algunes classes magistrals d’universitat en les quals el professor encarna el paper de profeta, i els alumnes, es converteixen en els seus seguidors. En aquest cas, els profetes són Rubén i Leiva, els quals engatussen als seus alumnes amb algunes històries sobre el significat de les seves cançons i les seves lletres, o també, amb la típica història de que l’apreci del públic és el millor del món. Quaranta minuts després de lloances recíproques, els artistes es disposen a acabar la masterclass d’una manera magistral, i sobretot, demostrant el que saben fer millor: cantar. El públic s’emociona al sentir els primers acords musicals del seu nou single del darrer disc, Aproximaciones. Els assistents posen tot de la seva part per tal de contentar també a la parella musical, i tararejen Estrella Polar, i altres cançons actuals, però també cançons de discs passats.

Finalment, és el torn de culminar l’event, i ara toca portar a terme el contacte més directe entre els assistents i els cantants: és moment del torn de preguntes.

Les oportunitats per preguntar alguna cosa a un dels teus grups musicals preferits no es presenta cada dia, i per tant, aquest fou el moment escollit, i ben aprofitat per un jove d’uns 22 anys. La seva pregunta era sobre els seus millors i els pitjors moments com a grup musical des del seu naixament. Rubén i Leiva van contestar amb el seu bon humor que els caracteritza, ficant-se definitivament al públic assistent dins la butxaca. El torn de preguntes va durar només cinc minuts, i per tant, únicament els més atrevits van exercir de veritables alumnes dels seus profetes musicals.

Es van acomiadar del públic amb un emocionant “ gracias, sois los mejores”, que va fer caure més de dues llàgrimes als assistents. D’aquesta manera acabava aquesta classe magistral d’uns dels grups musicals que arroseguen un gran nombre de fans l’actualitat, els quals van sortir de la masterclass més contents i emocionats que mai, ja què havien estat a pocs metres dels seus ídols i fins i tot, el més atrevits, havien pogut parlar amb ells.

No hay comentarios: