Intervenció de l'Estat en cultura: si o no?

La pregunta és relativament senzilla; en canvi, la resposta és molt més que un simple 'si' o un 'no'.
Amb aquest tema, crec que tenc una opinió bastant taxativa, i amb poc marge de discussió.
En primer lloc, és més que impossible una inversió proporcional de l'Estat en la cultura, ja què no es poden abarcar ni subvencionar tots els productes culturals que es fan: des dels més clàssics com la pintura, la música i la literatura, passant també pels més alternatius. Per tant, o es subvenciona i es donen diners per tota la cultura, o evidentment, no es compra ni es subvenciona res, posat que si l'Estat intervé amb un tipus d'art i en un altre tipus d'art no ho fa, doncs s'està possicionant, rebutjant un tipus d'art o unes obres, i aquesta no és la imatge ni el suport correcte que s'ha de donar a l'art. Perquè subvencionar una obra pictòrica i no un concert alternatiu, si al cap i a la fi tot es cultura?

En segon lloc, i centrant-nos en obres pictòriques en concret, podem parlar de què si l'Estat decideix adquirir una obra d'art com un Modigliani (què sense cap dubte és una peça artísica excepcional) haurà d'abonar una gran quantitat de diners públics que ben segur es podrien destinar a d'altres fins. Aquesta afirmació pareix més pròpia d'una persona a la qual no li agrada la cultura, però el que vull expressar és precissament el contrari.
Quan algú després vulgui anar a veure una exposició d'un museu, haurà de pagar amb els diners de la seva butxaca una entrada per poder accedir-hi, i tinguent en compte que les obres de la col·lecció en concret han estat comprades per l'Estat, o sigui, amb diners dels ciutadans, doncs resulta una mica il·lògic i , per altra banda, també injust. Realment s'està pagant el doble per veure el mateix.

Per altra banda, s'hauria de comentar, que si l'Estat compra uns quadres concrets d'un pintor, segurament, altres quadres del pintor que no s'hagin comprat, pujaran de valor, i per tant, s'entrarà en un joc d'especulació que no afavoreix en cap manera a l'art, i per extensió, tampoc resta favorable per la cultura.

La millor solució és que sigui un mecenes qui compri els quadres concrets, i després els exposin a les seves galeries d'art privades, fent pagar una entrada més que raonable per la visita i contemplació de les obres. Aquest joc és el que practica la Fundació Thyssen.

I finalment, i per acabar, cal reflexionar sobre si la cultura a Catalunya, i per extensió a Espanya, té tanta tirada, què pugui justificar la gran despesa econòmica que comporta la compra d'aquests quadres per part de l'Estat. La resposta a aquesta pregunta cal cercar-la en unes dades molt bàsiques que ens diuen que el museu més vist a Catalunya és el del F.C.Barcelona; i l'exposició més vista, ha estat la de Body's.

La resposta és, doncs, molt clara; i en cap de les dues, jo no hi veig cap rastre de pintura.