Jornades de periodisme cultural

L’expectació és més bé reduïda, tot i comptar amb la presència de Gerardo Martín, editor de l’editorial Alfaguara, Gabi Martínez, escriptor i periodista, i l’escriptor Juan Gabriel Vásquez. El debat, sota el nom de ‘El nou periodisme, avui: actualitat de la no ficció’ ha de ser moderat pel professor David Vidal, mestre en periodisme literari, i admirador ferm de Albert Chillón.

Passades les 10.30h del matí, entren dins la Sala de Graus de la facultat de Ciències de la Comunicació, tres senyors acompanyats d’una dona, la qual no s’assembla massa a David Vidal. Serà perquè han canviat l’ordre de les conferències, i a la dona és Tate Cabré, moderadora de la xerrada del dia anterior a les 18h de la tarda? Així és, és el torn de ‘Revistes: l’alternativa cultural’, i podriem afegir, ‘Revistes: l’alternativa cultural convalescent’, doncs aquest ha estat el missatge que s’ha deixat entreveure de la xerrada. David Barba, en representació de la revista ‘Quimera’ i ‘El viejo topo’, Robert-Juan Cantavella, com a ex cap de la desapareguda revista ‘Lateral’; i també Óscar Fontrodona, ex director de la revista ‘Ajoblanco’. Amb una breu presentació dels tres convidats, i amb un torn d’uns 15 minuts per parlar cada un d’ells, s’ha realitzat una conferència en la qual s’ha explicat una mica el perquè del fracàs i el poc èxit de les revistes culturals (poc alimentades econòmicament i deixades molt de banda pels seus enemics culturals en forma de suplements de diaris); i també s’ha fet una mica de recordatori de com era la època en la qual van sorgir, i com es van mantenir en el seu temps.

L’ex - cap de redacció de ‘Lateral’, Robert-Juan Cantavella, ha explicat una mica com va començar la revista i també, com va rebre la notícia de la seva mort de la publicació. Per tal d’interessar una mica més al públic allà present, ha explicat la seva topada amb la SGAE, fet que ha fet retornar l’interès als que hi èrem presents. Seguidament, el torn ha estat pel qui va ser director de la revista ‘Ajoblanco’, el qual ha explicat que aquella era una revista molt novedosa i poc censurada en l’època del franquisme. Sexe en totes les seves expressions, el moviment gay, l’ecologisme i fins i tot, el cannabis, eren els temes més explotats, fins i tot, amb una edició, es van regalar llavors de cannabis per tal de què els lectors poguessin plantar les seves pròpies plantes.

La revista va passar per dos directors, però cap dels dos van aconseguir mantenir-la sempre amb vida, i en conseqüència, el 1999 va morir, amb la intenció de que el reencontre amb els lectors fos a Internet, una altra de les famoses causes de la convalescència d’ aquest tipus de publicacions.

Finalment, el torn de David Barba ha arribat, i ha estat el més dinàmic i interessant, el qual ha posat a la seva auditoria en context, i ha fet cinc cèntims de la revista ‘El viejo topo’, d’ideologia d’esquerres; i ‘Quimera’, que compta amb més de 15 anys de vida.

La jornada del dia d’avui ha resultat d’un interès mencionable, tot i que la que hi havia preparada per avui a les 10.30h, semblava més entretinguda. Així han succeït les coses, i com que sempre es pot treure alguna cosa dels professionals, doncs, hem pogut pendre conciència del veritable problema de les revistes culturals, tant el que tenen a l’hora de sobreviure com a l’hora de mantenir-se, ja què es veuen amençades per altres publicacions, més ferotges, potser no de contingut, però si d’accesibilitat i comoditat.